Joan Ferré i Dertosa Ibera Ilercavona (5º dia de campanya)

Avui és un d'aquells dies que difícilment un pot oblidar. Sí divendres passat ens vam concentrar amb Tarragona, avui tocava fer el mateix amb la capital de les Terres de l'Ebre, Tortosa. Però com això és un diari, anem pel principi de la jornada, que com ja comença a ser habitual, agafant el Catalunya Express de les 10:28 d'Altafulla cap al sud. Un cop a Tortosa ens recull l'Albert Mariño.

Després de passejar una estona per la vora de l'Ebre, contemplar la magnifica Catedral de Tortosa i gaudir de l'Escorxador com a símbol del modernisme català, ens hem dirigit cap al Mercat Municipal on hem estat dues hores bones explicant a la gent el projecte de Solidaritat Catalana. Si a tota la demarcació només votessin ells, crec que tindríem la majoria absoluta assegurada, tot i que hem pogut palpar que la decepció de la ciutadania amb la classe política actual és aclaparadora.

Un cop les parades del Mercat anaven tancant, nosaltres hem anat a dinar, just al costat del monument franquista que CiU ha votat en contra de retirar. Allà havíem quedat amb uns adherits del Maresme (nascuts a Tortosa) per dinar, però nosaltres vam arribar tard, pel que només vam poder fer el cafè plegats. Un d'aquets tortosins era en Joan Ferré Almela, de 92 anys d'edat però amb una vitalitat sense fi.

Prenent una copa de cava, en Joan ens explicava diversos episodis de la història del país, des dels inicis de l'antiga Dertosa Ibera Ivercavona fins a la Batalla de l'Ebre, que en Joan va viure a primera línia del front de Guerra. Mentre ens explicava la duresa d'estar al front no va poder evitar plorar, emocionant-nos tots plegats i fent-nos recordar com els nostres avis i àvies van lluitar i donar la vida pel nostre país enfront la invasió del feixisme espanyol.

I al vespre jo no vaig poder evitar emocionar-me tampoc... si en Joan Ferré amb 16 anys, i tota aquella generació d'homes i dones, va haver d'agafar el fusell i anar al front a defensar la democràcia i la llibertat de Catalunya, què no podem fer amb el nostre vot el proper 28 de novembre? Només per respecte als que hi van deixar la pell ja hauríem de votar independència.

Continuar treballant (4º dia de campanya)

09:10. Missatge al mòbil d’en Jordi Molinera: “El Periódico SI 0-2. Racometre (RAC1 SI 2-4 TGN 1, BCN 0-2, GIR 1. Rcat 1 per Lleida. Anem molt bé!”. Si dissabte de tornada de Gandesa cap a Altafulla comentavem amb en Ramón Roig l’enquesta del CIS, avui hem rebut una injecció d’optimisme amb l’enquesta de RAC1, que segons Jordi Basté, tenim assegurat un escó per Tarragona.

Tot i començar el dia veient que la feina feta està donant els seus resultat, pel matí he tingut una reunió per preparar uns materials de la meva assignatura amb la gent del meu Departament de la Facultat. No ho havia dit encara, però durant la campanya continuo exercint com a professor de Dret Constitucional a la UPF, tant en classes de Grau com d’un Màster. Solidaritat està integrada per gent que venim de diversos àmbits socials i professionals. Aquesta és l’unica manera d’acabar amb el cercle vicios dels polítics professionals que ens han dut a la ruina.

Després d’un intercanvi de trucades amb l’Albert Pereira, he tornat a la meva feina al despatx de la UPF per preparar unes classes d’un Master a Bilbao que tinc dilluns i dimarts que ve. Un cop acabada la feina a Barcelona, cap a Estació de França a agafar el tren cap a Altafulla i, a mitja tarda, reunió del Comité de campanya a la nova seu de Solidaritat Catalana a Tarragona, just al costat de l’Ajuntament.

Per ara, i tenint en compte que el 28N farà 4 mesos de la creació de Solidaritat, les coses van prou bé. La nostra gent ho veu, i això encara ens motiva més. Fa una setmana patiem per l’acte de demà dimarts a Tortosa, al Palau Felip Pedrell, però els nostres adherits i voluntaris de la la capital de les Terres de l’Ebre altra cosa no tindràn, però optimisme i ganes de treballar desinteressadament no els hi falta.

Al Camp de Tarragona també es treballa a tota maquina. Visita de la Núria Cadenes per Valls, Reus i Tarragona aquest cap de setmana amb gent de l’esquerra independentista, presentació a Altafulla amb en Jaume Renyer, l’Albert Pereira “on tour” per la Conca de Barberà i el Priorat. Molta gent ja m’ho ha dit: ja voldrien alguns partits parlamentaris tenir la estrucutura que tenim, i sobretot, la il·lusió que hi ha. Estic convençut que això es reflexarà el proper 28N... i si el Conde de Godó diu que tenim de 2 a 4 diputats, feu-me un favor, multipliqueu per 2.

De Deltebre a Gandesa passant pel Delta (2º dia de campanya)

Fent una volta pel Delta, darrere de Riumar.

Si hi ha un territori del país que ha patit més els darrers anys és se'ns dubte les Terres de l'Ebre. Ha Solidaritat Catalana per la Independència en som conscients, i ja a l'acte que vam fer a Mora d'Ebre vam signar un compromís polític contra el cementiri nuclear, tal i com ens va demanar la gent de la Coordinadora Anticementari Nuclear de Catalunya. D'altres partits, com CiU i el PSC, s'han negat a firmar aquest compromís.

Avui teníem un parell d'actes, el primer al migdia a la biblioteca municipal de Deltebre. Tot i que ahir vam acabar tard a l'acte del Palau de Congressos (s'havia de celebrar un dia tant exitos!) avui tocava posar-nos en marxa d'hora. Llevar-se, esmorzar, comprar el diari i a les 10:30 agafar el tren cap a l'Aldea, on la Laia i l'Albert ens esperaven per anar cap a Deltebre.

Al costat de la biblioteca hi ha l'Ajuntament, presidit per una gran pancarta que crida "No al Transvasament" i ens recorda la traïció de la classe política catalana. Al 2001 la gent de la Plataforma en Defensa de l'Ebre ja va impedir l'entrada del bus de CiU, amb Felip Puig i Sònia Bertomeu (,aleshores de CiU, ara nº5 d'ERC per Tarragona), a Deltebre. 9 anys després, a Convergència les coses no han canviat gaire, i l'exconseller va de número 2 per Barcelona. Vist així, és lògic que a les Terres de l'Ebre encara hi hagi temor a un possible transvasament.

Després d'explicar els beneficis de la independència, era impossible refusar l'oferiment de la gent de Solidaritat Catalana del Baix Ebre de fer una passejada pel Delta, un paisatge únic dels país, que alguns s'han atrevit a posar en risc. Un espai on, amb les eines d'un Estat propi, esdevindria fàcilment un punt de referència del turisme de qualitat, dinamitzant l'economia local, mentre al mateix temps preservaríem l'entorn i la seva riquesa mediambiental.

Malgrat la tranquil·litat que inspira el Delta de l'Ebre, havíem de fer via i anar a dinar (gaudint així d'un altre tresor de la zona: la seva gran riquesa gastronòmica!) per després enfilar cap al segon acte del dia, aquest cop a la capital de la Terra Alta, a Gandesa, on encara ara es mante viu el record de la Batalla de l'Ebre. A l'acte, celebrat al Palau de Castellà, en Xavier Garcia (d'Alternativa Verda) ja s'ha encarregat de recordar-nos del nostre dolorós passat i l'Alex Sanchez (del Cercle Català de Negocis) ha denunciat l'actual espoli fiscal que patim al país, oferint però un futur il·lusionador si esdevenim independents.

A la Terra Alta és fàcil veure de nou com necessitem urgentment un Estat propi. Tant per fer-hi arribar la xarxa ferroviària a les 12.000 persones de la comarca i connectar-les amb el país, com per ajudar a internacionalitzar els productes de qualitat de la terra com l'oli i el vi amb DO pròpia. A més només amb la independència la gent de les Terres de l'Ebre podrà veure realitzat el seu somni de tenir una Vegueria pròpia... una conseqüència més de la Sentència del Tribunal Constitucional que impossibilita el desenvolupament de Catalunya dins d'Espanya.

Un cop acabat l'acte, ja de nit, en Ramon i la Montserrat ens tornen cap a Altafulla (mil gràcies!) i pel viatge comparem l'enquesta del CIS amb les altres que ens donen l'escó per Tarragona, recordem els moments estel·lars de l'acte de Tarragona i jo ja començo a pensar amb els actes de diumenge. Esmorzar a la Fira de Riudoms i per la tarda cap a Sarral, a la Conca de Barberà, així doncs, només arribar a casa un iogurt i a dormir!

Revolucionant Tarragona (1º dia de campanya)

Després d'una llarga precampanya, que per a Solidaritat Catalana ha significat una autentica marató d'actes per donar-se a conèixer arreu del Principat, ahir vam iniciar l'sprint final. 15 dies per convèncer que la gent que estem a les llistes de SI som la millor opció per donar acció política independentista al Parlament a partir del proper 28 de novembre.

De fet, la campanya electoral la vam començar dijous a la nit fent l'enganxada de cartells a la Rambla Nova com mana la tradició. Més enllà d'aquesta tradició, em va sobtar que quan els simpatitzants de Solidaritat Catalana cridaven "independència, independència" al centre de Tarragona, la reacció de la gent de CiU va ser callar. Res més, això és el canvi? Lamentablement és el de sempre.

Més enllà d'aquesta anècdota, la nostra activitat començava en poques hores, ja que divendres al matí ja estàvem passejant pel Mercat Central de Tarragona amb en Joan Laporta, creant una autentica revolució d'il·lusió, i el que és més important, recollint suports pel projecte independentista de Solidaritat Catalana, malgrat l'intent de certa premsa de silenciar-nos.

Després del bany de masses (a DelCamp.cat comparaven en Joan Laporta amb una estrella de rock) tocava anar a la URV, on juntament amb l'Alfons Civit, vam demanar el vot als vora 150 estudiants (que per ser divendres...) que havien a l'Aula Magna, i el missatge davant la comunitat universitària és clar, o assolim l'Estat propi o la Catalunya autonòmica ens porta de cap a la ruïna i la conseqüent desvertebració de la universitat pública catalana.

Si algú que no l'hi interessa que no s'inverteixi en educació (a part dels i les estudiants) és el món empresarial, amb qui vam dinar, que demanen mà d'obra preparada, i així anar desenvolupant l'economia del Camp de Tarragona i creant llocs d'ocupació. Un cop dinats, passejada per la Rambla Nova i a buscar sort tocant ferro al Balcó del Mediterrani, convidant als tarragonins i tarragonines a l'acte que va ser la cirereta del dia: omplir el Palau de Congressos de la ciutat.

A aquesta festa que vam compartir amb vora 900 persones, a part d'en Joan Laporta i jo mateix, també hi van participar en Xavier Almagro, l'Albert Pereira i l'Uriel Bertran. Tot un luxe! La sensació és de que, malgrat el que puguin dir els poders fàctics, anem pel bon camí. Portem setmanes coneixent la gent, el territori i els problemes del país a les nostres comarques, i ara és el moment d'aportar tota la nostra força per declarar l'Estat català per una cosa molt senzilla: volem viure millor.

Això no ha fet res més que començar!

La il·lusió

La concurrència massiva als actes de Solidaritat Catalana demostra la il·lusió que generen les nostres propostes i perfila l’èxit esclatant que obtindrem a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. I no és estrany, SI és l’única proposta política que planteja l’únic projecte viable per Catalunya: la construcció d’un Estat propi a la Unió Europea. Després de les profundes agressions rebudes des de l’Estat Espanyol contra l’autogovern la majoria de la ciutadania comença a constatar que només amb la independència gaudirem de plena capacitat de decisió i de recursos per superar els reptes que tenallen la nostra societat.

Persistir en l’autonomisme, o aprofundir en utòpiques singladures sobre l’Espanya federal, no farà res més que conduir a la frustració, a la inoperància, a la ruïna social i econòmica i a la devastació cultural. L’estament polític que fins ara ocupa el Parlament de Catalunya no pot continuar ancorat en la mentida ni en la pantomima d’unes institucions condemnades a l’absència de poder polític. Per a ells fins ara ha estat molt còmode defugir la responsabilitat de ser plenament sobirans: escalfaven un escó, cobraven una nòmina i gaudien d’unes prerrogatives sense adoptar cap solució. Això s’ha acabat. El poble de Catalunya ja ha dit prou. És massa evident que dins d’Espanya no farem res més que suportar noves humiliacions i noves espoliacions.

Només SI, a través de la candidatura liderada per Joan Laporta, compta amb la capacitat i l’entusiasme per consolidar la majoria parlamentària necessària per portar el país a la llibertat. Us encoratjo a que assistiu als nostres actes de campanya i us deixeu encomanar de l’esperança de treballar junts per la Catalunya rica i pròspera que serà aquest nou Estat de la Unió Europea.  

Solidaritat del Camp, gent del llamp

Avui us deixo amb un petit article de suport que ha escrit al seu bloc l'amic Jaume Renyer. Gràcies Jaume!

Abans d'ahir l'acte de pre-campanya de Solidaritat Catalana per la Independència a Valls va ésser tot un èxit d'assistència. Un indicatiu més que fa preveure que la candidatura que encapçalen a Tarragona Hèctor López Bofill, Albert Pereira i Caritat Garcia està arribant a la base electoral independentista en aquestes comarques.

La campanya electoral a la circumscripció de Tarragona prefigura els canvis que a nivell nacional es perceben entre les diverses formacions independentistes. Esquerra, amb la generació 2.O del clan de l'avellana al capdavant, pot experimentar una notable davallada assolint un únic diputat. Solidaritat pot obtenir-ne un altre i Reagrupament, evidentment, cap. El fet que en tan sols tres mesos SCI hagi articulat un discurs consistent i unes llistes solvents, escollides democràticament no per cooptació, només s'explica per l'existència d'un gruix social mancat de referència política. Després de la involució en els plantejaments nacionals d'Esquerra, hi ha molta gent disposada a recolzar una proposta independentista i de regeneració democràtica creïble. 

 

L'acte d'inici de campanya el proper divendres 12 al palau de congressos de Tarragona, un escenari que ningú altre s'ha atrevit a llogar, serà una altra fita en la cursa electoral de Solidaritat i el preludi de la conformació d'un projecte polític després de les eleccions a l'alçada dels reptes que el país té plantejats.