Després d'una llarga precampanya, que per a Solidaritat Catalana ha significat una autentica marató d'actes per donar-se a conèixer arreu del Principat, ahir vam iniciar l'sprint final. 15 dies per convèncer que la gent que estem a les llistes de SI som la millor opció per donar acció política independentista al Parlament a partir del proper 28 de novembre.
De fet, la campanya electoral la vam començar dijous a la nit fent l'enganxada de cartells a la Rambla Nova com mana la tradició. Més enllà d'aquesta tradició, em va sobtar que quan els simpatitzants de Solidaritat Catalana cridaven "independència, independència" al centre de Tarragona, la reacció de la gent de CiU va ser callar. Res més, això és el canvi? Lamentablement és el de sempre.
Més enllà d'aquesta anècdota, la nostra activitat començava en poques hores, ja que divendres al matí ja estàvem passejant pel Mercat Central de Tarragona amb en Joan Laporta, creant una autentica revolució d'il·lusió, i el que és més important, recollint suports pel projecte independentista de Solidaritat Catalana, malgrat l'intent de certa premsa de silenciar-nos.
Després del bany de masses (a DelCamp.cat comparaven en Joan Laporta amb una estrella de rock) tocava anar a la URV, on juntament amb l'Alfons Civit, vam demanar el vot als vora 150 estudiants (que per ser divendres...) que havien a l'Aula Magna, i el missatge davant la comunitat universitària és clar, o assolim l'Estat propi o la Catalunya autonòmica ens porta de cap a la ruïna i la conseqüent desvertebració de la universitat pública catalana.
Si algú que no l'hi interessa que no s'inverteixi en educació (a part dels i les estudiants) és el món empresarial, amb qui vam dinar, que demanen mà d'obra preparada, i així anar desenvolupant l'economia del Camp de Tarragona i creant llocs d'ocupació. Un cop dinats, passejada per la Rambla Nova i a buscar sort tocant ferro al Balcó del Mediterrani, convidant als tarragonins i tarragonines a l'acte que va ser la cirereta del dia: omplir el Palau de Congressos de la ciutat.
A aquesta festa que vam compartir amb vora 900 persones, a part d'en Joan Laporta i jo mateix, també hi van participar en Xavier Almagro, l'Albert Pereira i l'Uriel Bertran. Tot un luxe! La sensació és de que, malgrat el que puguin dir els poders fàctics, anem pel bon camí. Portem setmanes coneixent la gent, el territori i els problemes del país a les nostres comarques, i ara és el moment d'aportar tota la nostra força per declarar l'Estat català per una cosa molt senzilla: volem viure millor.
Això no ha fet res més que començar!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada