Fent una volta pel Delta, darrere de Riumar. |
Si hi ha un territori del país que ha patit més els darrers anys és se'ns dubte les Terres de l'Ebre. Ha Solidaritat Catalana per la Independència en som conscients, i ja a l'acte que vam fer a Mora d'Ebre vam signar un compromís polític contra el cementiri nuclear, tal i com ens va demanar la gent de la Coordinadora Anticementari Nuclear de Catalunya. D'altres partits, com CiU i el PSC, s'han negat a firmar aquest compromís.
Avui teníem un parell d'actes, el primer al migdia a la biblioteca municipal de Deltebre. Tot i que ahir vam acabar tard a l'acte del Palau de Congressos (s'havia de celebrar un dia tant exitos!) avui tocava posar-nos en marxa d'hora. Llevar-se, esmorzar, comprar el diari i a les 10:30 agafar el tren cap a l'Aldea, on la Laia i l'Albert ens esperaven per anar cap a Deltebre.
Al costat de la biblioteca hi ha l'Ajuntament, presidit per una gran pancarta que crida "No al Transvasament" i ens recorda la traïció de la classe política catalana. Al 2001 la gent de la Plataforma en Defensa de l'Ebre ja va impedir l'entrada del bus de CiU, amb Felip Puig i Sònia Bertomeu (,aleshores de CiU, ara nº5 d'ERC per Tarragona), a Deltebre. 9 anys després, a Convergència les coses no han canviat gaire, i l'exconseller va de número 2 per Barcelona. Vist així, és lògic que a les Terres de l'Ebre encara hi hagi temor a un possible transvasament.
Després d'explicar els beneficis de la independència, era impossible refusar l'oferiment de la gent de Solidaritat Catalana del Baix Ebre de fer una passejada pel Delta, un paisatge únic dels país, que alguns s'han atrevit a posar en risc. Un espai on, amb les eines d'un Estat propi, esdevindria fàcilment un punt de referència del turisme de qualitat, dinamitzant l'economia local, mentre al mateix temps preservaríem l'entorn i la seva riquesa mediambiental.
Malgrat la tranquil·litat que inspira el Delta de l'Ebre, havíem de fer via i anar a dinar (gaudint així d'un altre tresor de la zona: la seva gran riquesa gastronòmica!) per després enfilar cap al segon acte del dia, aquest cop a la capital de la Terra Alta, a Gandesa, on encara ara es mante viu el record de la Batalla de l'Ebre. A l'acte, celebrat al Palau de Castellà, en Xavier Garcia (d'Alternativa Verda) ja s'ha encarregat de recordar-nos del nostre dolorós passat i l'Alex Sanchez (del Cercle Català de Negocis) ha denunciat l'actual espoli fiscal que patim al país, oferint però un futur il·lusionador si esdevenim independents.
A la Terra Alta és fàcil veure de nou com necessitem urgentment un Estat propi. Tant per fer-hi arribar la xarxa ferroviària a les 12.000 persones de la comarca i connectar-les amb el país, com per ajudar a internacionalitzar els productes de qualitat de la terra com l'oli i el vi amb DO pròpia. A més només amb la independència la gent de les Terres de l'Ebre podrà veure realitzat el seu somni de tenir una Vegueria pròpia... una conseqüència més de la Sentència del Tribunal Constitucional que impossibilita el desenvolupament de Catalunya dins d'Espanya.
Un cop acabat l'acte, ja de nit, en Ramon i la Montserrat ens tornen cap a Altafulla (mil gràcies!) i pel viatge comparem l'enquesta del CIS amb les altres que ens donen l'escó per Tarragona, recordem els moments estel·lars de l'acte de Tarragona i jo ja començo a pensar amb els actes de diumenge. Esmorzar a la Fira de Riudoms i per la tarda cap a Sarral, a la Conca de Barberà, així doncs, només arribar a casa un iogurt i a dormir!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada